Nom del grup o companyia: Grup Teatral Vidrerenc
Municipi: Vidreres
Directora: Mª Carme Soriano “Persy”
 
1. On, quan i perquè va néixer el vostre grup de teatre?
A la Sala Teatre del Casino, des de la seva fundació fa més de 130 anys, emparat pel senyor Rector i fent sempre alguna cosa més que els Pastorets. Es fundà amb aquest nom pels anys cinquanta.
 
2. Com definiríeu la vostra manera de fer teatre?
Durant els primers anys i fins els setanta vàrem fer clàssics: Josep Mª de Sagarra, Guimerà, etc. Més tard les obres que estaven de moda a Barcelona, inclús en castellà, obres “normals” o d’ “avantguarda”. Aquestes obres no omplien el teatre, que normalment es feia per la Festa Major, així doncs varem optar per les que ens demanaven: Coquard i similars. Després va venir una pausa i reférem el repertori fent “El metge a garrotades” amb un vestuari espectacular i uns decorats molt originals, amb 14 extres de figurants i una cançó escrita especialment per a aquesta obra. Després vàrem fer l’espectacle “Lorca, el hombre y el poeta” amb recerca de textos semi desconeguts de cartes de i per a Lorca, els millors poemes i les cançons interpretades al piano, amb una cantant lírica i una ballarina clàssica. Més tard ens varen copiar en pitjor, (dit pels mateixos que ho varen fer) però nosaltres no poguérem anar a concursar perquè els intèrprets dels temes musicals eren mig professionals. Una obra de gran èxit va ser “Draps Bruts” de la que vàrem fer 14 representacions per la comarca i una a Barcelona. Una altra aturada, i més tard l’espectacle del 2008 “Café Tortoni” amb pianista, guitarra, balladors de tango i un toc de comicitat, tots amateurs per poder-lo presentar per arreu. L’altre del mateix 2008, “Margaridoies” que es va enregistrar pel Projecte T. El proper dia 4 d’octubre estrenarem “L’Herència” un divertiment per oblidar el text anterior que volem anar representant. I ja preparem un altre per l’estiu proper, “Un dia al Parc” un text en que, a més dels nostres actors, hi haurà gent del poble, músics i cantants, tots amateurs, que serà un bon experiment a exportar (retallant les participacions). Jo particularment, en pla professional, he anat per gairebé tots els Conservatoris de Música de Catalunya recitant el “Babar” i “Música i Poesia” acompanyada per una concertista de piano, tant en català com en castellà, amb variacions argentines. 
 
3. Quanta gent forma la companyia i com us dividiu les tasques a realitzar?
Lamentablement el nombre d’actors puja i baixa per temporades. Actualment som 14, la majoria nous de 2008 i quatre d’antics que ens encarreguem dels decorats, llums, etc.
 
4. Feu activitats de formació teatral? Quins cursos heu realitzat, realitzeu o teniu previstos realitzar amb el grup?
La directora del grup, actualment sóc jo, Mª Carme Soriano, i apart de tenir el batxillerat (que abans en deien superior) i 8 anys de Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona, per la resta sóc autodidacta.
Per suplir la falta d’alumnes al taller de Teatre al Centre Cívic hem inventat aquest curs, començat al 2008, del tot gratuït en el qual ningú vol saber res de fonètica, ni de respiracions, ni res, però un cop sobre l’escenari ho van aprenent tot: l’impostació de la veu, la “gestuació”, el recitat de poesia, etc.
 
5. Quins problemes us trobeu amb més freqüència per desenvolupar la vostra activitat teatral?
En primer lloc l’econòmic, després la falta d’actors masculins. Però el pitjor és que, naturalment, tots treballen fins tard i han de fer sacrificis per anar als assajos.
 
6. Participeu a concursos o mostres de teatre?
Durant molts anys, sí, i amb bastants bons resultats com millor actriu, millor decorat, millor posada en escena... però ara només tenim el curs 2008, varem estrenar les dues obres que ja he dit i que tenim preparades per anar allà on sigui, però encara ningú ens ha cridat per actuar.
 
7. Quina ha estat l’actuació que recordeu amb més estima?
En les clàssiques, “L’hostal de la gloria”, de les modernes: “Lorca” i “Draps Bruts”
 
8. Com valoreu les instal·lacions per actuar i per assajar del vostre municipi?
Molt bones, el Teatre encara és molt apreciat pels professionals que venen a actuar.
 
9. Quins són els vostres autors i grups de teatre preferits?
Personalment m’agraden Shakespeare, els russos clàssics, alguns europeus i alguns americans. Respecte a grups, prefereixo més actors individualment com Josep Mª Pou, el versàtil Banacolocha, la Vilarasau...
 
10. Quina és la vostra freqüència d’assajos normal?
Com es tracta d’un curs, dues hores setmanals.
 
11. Quantes vegades representeu a l’any els vostres espectacles?
Abans era bastant freqüent, ara només hem fet 3 actuacions amb cadascuna de les dues obres.
 
12. Us agradaria professionalitzar-vos com a grup?
Impossible, seria una responsabilitat que no volen, ni poden assumir.
 
13. Quins són els pros i els contres de ser un grup de teatre amateur?
Tots els “contres” i pocs “pros”. L’assaig el prenc molt en serio, però no volen esclavitzar-se i perdre la seguretat d’un sou fix.
 
14. Com valoreu l’activitat teatral a Girona?
Actualment molt bona amb el Fitag, Temporada Alta, etc.
 
15. Com afronteu el procés de creació d’un espectacle?
Em ve la idea, la maduro, l’escric, dibuixo el decorat, miro els pros i els contres i la plantejo al grup.
 
16. És adient el projecte T, quins canvis hi faríeu?
Tal com va dir no sé qui en la primera reunió del projecte, tot està plantejat pels grups pseudo-professionals, i la gran majoria dels pobles, és a dir la resta, no tenim la més petita possibilitat per prosperar, no ja passar a la professionalitat, sinó ser un vincle cultural pels aficionats. No tenim sortida i si no fem actuacions, no recollim cap diner, i si no tenim diners, no podem actuar. És realment un peix que es mossega la cua. Si nosaltres que procurem fer-ho molt bé, dins les nostres possibilitats, no aconseguim res... què serà dels altres que ho fan francament pitjor? Els nostres pobles estan mancats de cultura; els ajuntaments no tenen diners i els grups que se’ns ofereixen cobren molt (encara i amateurs) ens quedaran amb molta sort, només el futbol, (que això sí treu diners) i tal vegada la petanca. Què puc dir als meus “alumnes”, no importa si ho feu millor o pitjor, tampoc anireu enlloc? Perquè el cas és que malgrat no voler ser professionals volen exhibir-se i demostrar als demés el que han aprés.
 
17. I finalment, ens podeu explicar una anècdota que us hagi passat amb la companyia?
Anant a concursar a Sant Feliu de Guíxols amb l’obra “Draps Bruts”, un drama actual, en una escena de molta tensió dramàtica teníem que donar un cop de porta, i com el nostre modern decorat no en tenia, fèiem el soroll picant dues fustes i si l’escenari la tenia, l’aprofitàvem. Allà no les teníem i faltava espai dins l’escenari per gaires “tramoies”. Una actriu que sortia al final de l’obra s’oferí a fer-ho amb l’única porta que hi havia. Vàrem estar d’acords i ella no s’adonà que era de ferro, i donà un cop sensacional que ressonà per tot el teatre fent riure al públic i fou la causa de la pèrdua de tota possibilitat de premi. Això va dir el Jurat i el crític teatral del Punt Diari.