Nom del grup o companyia: Tequatre
Municipi: Castelló d’Empúries
Director o directora: Àngels Barrientos / Jaume Pujadas
 
1. On, quan i perquè va néixer el vostre grup de teatre?
El naixement de Tequatre va ser a Figueres, de resultes de l’Aula Municipal de teatre. La primera actuació va ser els dies 28 i 29 d’octubre de l’any 2006 al Teatre Municipal el Jardí de Figueres.
 
2. Com definiríeu la vostra manera de fer teatre?
La nostra idea de fer teatre no és única. Cadascú aporta el seu granet de sorra. Fins ara hem tocat molt el gènere còmic d’escenari i en els darrers anys hem començat a experimentar amb el teatre de carrer. La nostra intenció a partir d’ara és fer alguna obra dramàtica, contemporània i si pot ser d’un autor gironí o català.
 
3. Quanta gent forma la companyia i com us dividiu les tasques a realitzar?
En començar érem quatre. D’aquí ve el nom, ajuntant les paraules quatre i teatre vam formar Tequatre. Ara som més o menys una dotzena de persones entre tècnics, actors, músics... Tothom fa una mica de tot. Organitzativament els directors porten la veu cantant.
 
4. Feu activitats de formació teatral? Quins cursos heu realitzat, realitzeu o teniu previstos realitzar amb el grup?
Creiem que això és fonamental pels grups de teatre amateur. És una forma de premiar l’esforç fet durant l’any. Hem fet un curs d’imbecil·litat amb Pep Vila, estem a punt de fer un curs de veu amb Tomàs “Fletxa”, músic de la companyia i de cares a l’any vinent volem fer cursos de música tradicional per als nostres espectacles de carrer.
 
5. Quins problemes us trobeu amb més freqüència per desenvolupar la vostra activitat teatral?
Normalment els problemes venen marcats pels horaris de la gent. S’han de consensuar sempre els horaris i tothom té la mateixa importància a l’hora de decidir. Funcionem com una assemblea.
 
6. Participeu a concursos o mostres de teatre?
Sempre que podem ens hi apuntem, però encara som molt novells i costa molt accedir a segons quins concursos i mostres. El Projecte T ens ha permès per exemple enregistrar integrament i amb qualitat el nostre espectacle, però no em accedit als llocs privilegiats. Som humils i entenem que no podem lluitar amb algunes companyies amateurs que treballen de forma semi-professional. Nosaltres ens ho fem tot i això ens complica més la feina. Ara estem estudiant canviar algunes formes de treball per acostar-nos més a aquesta manera semi-professional de treballar.
 
7. Quina ha estat l’actuació que recordeu amb més estima?
Crec que cada vegada que fem un espectacle nou ens sorprenem i el públic ens anima a continuar. Especialment recordem els inicis quan tot eren idees i en el moment de posar-les sobre un escenari amb públic va ser màgic.
 
8. Com valoreu les instal·lacions per actuar i per assajar del vostre municipi?
Francament, creiem que a la majoria de municipis falten infraestructures per als grups de teatre o és difícil accedir-hi. De Castelló d’Empúries no ens podem queixar perquè hi posen tots els mitjans possibles per deixar-nos assajar i actuar, però tot i amb això falta un espai per a poder-ho fer. Des d’aquí vull demanar a qui correspongui que es recuperi el Teatre del Centro de Castelló d’Empúries, un espai teatral magnífic, que el temps i la manca de manteniment i ús estan degradant a marxes forçades.
 
9. Quins són els vostres autors i grups de teatre preferits?
Evidentment ens agrada el teatre fet a casa nostra i podríem destacar-ne autors com Narcís Comadira, Sergi Belbel... En quant a grups, tirem cap a casa: La Funcional de Figueres, El GTR de Roses o fins i tot l’altre grup de Castelló d’Empúries, l’Elenc Esplais que fan teatre de tota la vida.
 
10. Quina és la vostra freqüència d’assajos normal?
Des del principi ens hem imposat un ritme setmanal d’assajos, exceptuant quan s’apropa alguna estrena que apugem una mica el ritme i passem a 2 cops per setmana.
 
11. Quantes vegades representeu a l’any els vostres espectacles?
Tantes com es pugui i ens deixi el públic.
 
12. Us agradaria professionalitzar-vos com a grup?
Si això ha de interferir en la nostra manera d’entendre el teatre, crec que no és necessari. Cal treballar de forma professional, però podem ser amateurs i fer teatre, simplement, perquè ens ve bé.
 
13. Quins són els pros i els contres de ser un grup de teatre amateur?
La majoria de problemes són econòmics, de falta de temps i d’espais. Per la resta, ser amateur et permet arriscar més, si cal.
 
14. Com valoreu l’activitat teatral a Girona?
S’hauria de donar un major accés als grups novells a les sales de la demarcació. Crear una espècie de circuit d’intercanvi de grups de teatre local. També donar més ajuts per a la formació del personal de les  companyies amb menys recursos.
 
15. Com afronteu el procés de creació d’un espectacle?
Primer es busca el text o la idea. Després es posa en comú sobre la taula i a partir de les idees de tothom es va cuinant l’espectacle. Un cop està tot a punt els directors marcaran la línia a seguir.
 
16. És adient el projecte T, quins canvis hi faríeu?
Valoraria més el treball de les companyies més petites i no tant el del resultat final. Ha de ser un projecte on grups sense oportunitats puguin demostrar el que valen i no, com ara, donar facilitats als grups que ja estan consolidats. Aquests ja haurien de tenir un circuit de teatre regular a la demarcació.
 
17. I finalment, ens podeu explicar una anècdota que us hagi passat amb la companyia?
D’anècdotes en tenim moltes, però una de les coses que més sovint ens ha passat ha estat coincidir amb algun partit de futbol. Hem tingut la mala sort d’actuar durant 3 Barça – Madrid i a les semifinals de la Selecció Espanyola. Fins i tot durant les fires de Figueres d’enguany vam acceptar de fer un bolo el dissabte perquè el diumenge es jugava un Barça – Madrid, però una setmana abans quan ja ho teníem tot a punt, la Federació va decidir que era millor jugar el dissabte i ens van fotre el bolo enlaire. Una altra anècdota és que la majoria de gent no escriu el nostre nom bé.